solitud

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.ɫiˈtut/
	balear /so.ɫiˈtut/, /su.ɫiˈtut/
Occidental:	/so.ɫiˈtut/

• Rimes: -ut
• Etimologia: Del llatí sōlitūdō.

solitud f. ‎(plural solituds)

1. Situació d'absència de d'altres éssers vius.

   «Podem gaudir de la lectura que fa sobre les obres d'aquesta vídua que es lamenta de la solitud en les seves balades...» (^[1])

• soledat

• Síl·labes: so·li·tud (3)
• Heterograma de 7 lletres (dilostu)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB