Vés al contingut

Antoni Vidal Ferrando

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntoni Vidal Ferrando

(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 setembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Santanyí (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata
ArtPoesia i literatura
Influències
Obra
Obres destacables
Bandera blanca, El batec de les pedres, L'illa dels dòlmens, Amors i laberints.
Signatura

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, Mallorca, 9 de setembre de 1945) és un poeta, historiador i narrador mallorquí. Mestre de professió, la seva obra poètica arranca de la seva identitat illenca, per a construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani.[1]

Biografia

[modifica]

Fill d'una família humil, la seva riquesa d'infant són els llibres que li duen des de Barcelona. Abans de complir els deu anys ja coneix Els viatges de Gulliver o les històries de Xahrazad. Mentre prepara el batxiller elemental, escriu el primer poema. Aquest l'encamina cap a l'amor al seu país i a la llengua catalana. Blai Bonet li contagia la seva immensa ambició literària. Es matricula com a alumne lliure a la Universitat de Barcelona. Volia estudiar filologia, per tal de potenciar la seva vocació d'escriptor.

El 1967 torna a Mallorca després de tres anys de feina com a mestre a Menorca. Aquell retorn el desorienta. Se sent insegur i massa allunyat de les fonts de la llengua i de la qualitat dels seus autors preferits. Per raons acadèmiques, s'ha d'especialitzar en història general. Entre casar-se, acabar la carrera i tenir dos fills, es lliura amb passió a la investigació, a la divulgació i a la didàctica de la història de Mallorca. Fins que arriba el Nadal del 84. Aleshores, després d'un llarg parèntesi de més de tres lustres, i per raons circumstancials, escriu un poema que li canvia radicalment la vida. Fins al punt que, cinc anys després, ja havia publicat cinc llibres, tots premiats a importants certàmens literaris.

Obtengué el títol de mestre a l'Escola Universitària, Professorat d'Educació General Bàsica. El 1978 es llicencià en filosofia i lletres, especialitat d'història, a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma, centre adscrit de la Universitat de Barcelona. Com a historiador, ha fet treball didàctic, divulgatiu i de recerca de la història de Mallorca.

El 2018 el seu poble natal, Santanyí, convoca un premi de narrativa amb el nom de l'escriptor.[2]

Totes les seves obres estan escrites en català, s'han traduït, a l'alemany, l'anglès, al castellà, al francès, al gallec, a l'hindi, al neerlandès, al romanès i al rus.

Obres històriques

[modifica]
  • La població i la propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1992)
  • Història de Mallorca (1982)
  • Mallorca: història i cultura (1985)
  • Baleares (1986)

Obres literàries

[modifica]

Narrativa

[modifica]
  • Amors i laberints (2010)
  • Les llunes i els calàpets (1994)
  • La mà del jardiner (1999)
  • L'illa dels dòlmens (2007)
  • Els miralls negres (2013)
  • La ciutat de ningú (2016)
  • Quan el cel embogeix. Adia Edicions (2020)[1]

Poesia

[modifica]
  • El brell dels jorns (1986)
  • Racó de n'Aulet (1986)
  • A l'alba lila dels alocs (1988)
  • Els colors i el zodíac (1990)
  • Cartes a Lady Hamilton (1990)
  • Calvari (1992)
  • Bandera blanca (1994)
  • El batec de les pedres (1996)
  • Cap de cantó (2004)
  • Vint hiverns a Montmartre (2005)
  • El jardí de les delícies (2005)
  • A cops de ferro i àlgebra (2005)
  • Allà on crema l'herba (2008)
  • Gebre als vidres (2012)
  • Aigües desprotegides (2018)
  • Si entra boira no tendré on anar (2022)

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Antoni Vidal Ferrando». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 129 - 130. ISBN 84-8661702-2. 
  2. Ros, Cristina «"Si no ets capaç de mirar una rosa, no podràs veure l'univers"». Diari Ara, 24-01-2018, p. 29.
  3. NacióDigital. «L'obra «Morir-ne disset», de Sergi Belbel, guanya el premi Sant Jordi de novel·la a la Nit de Santa Llúcia | NacióDigital». [Consulta: 15 desembre 2021].
  4. «Qui guanya el Premi Jaume Fuster? | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 27 abril 2023].

Enllaços externs

[modifica]