Vés al contingut

Crates de Tebes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCrates de Tebes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 365 aC Modifica el valor a Wikidata
Tebes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 285 aC Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Beòcia (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBeòcia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, cinisme i activitat literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: dècada del 320 aC Modifica el valor a Wikidata)
MovimentCinisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBrisó d'Acaia, Estilpó i Diògenes de Sinope Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCleantes, Cleòmenes, Menip i Metrocles Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHipàrquia Modifica el valor a Wikidata
FillsPasicles Modifica el valor a Wikidata
PareAscondus Modifica el valor a Wikidata
GermansPasicles de Tebes Modifica el valor a Wikidata

Crates de Tebes (grec antic: Κράτης, llatí: Crates), fill d'Ascondos, fou un filòsof grec, que va exercir a Atenes i fou deixeble del Diògenes el Cínic, i va esdevenir un dels més destacats filòsofs cínics. Hipòbot diu que no va ser deixeble de Diògenes, sinó de Brisó d'Acaia. L'anomenaven «obre portes», perquè entrava a qualsevol casa i aconsellava als que hi vivien.

Va viure vers el 328 aC i encara vivia a Atenes en temps de Demetri de Falèron; el 307 aC era a Tebes. Va renunciar a tota la seva fortuna perquè considerava que un filòsof no necessitava diners per a viure, després de veure en una tragèdia que Tèlef només portava una petita bosseta amb les seves pertinences en una situació difícil, i es va sentir atret per la filosofia cínica.

Hipàrquia, d'una rica família i germana de Mètrocles, se'n va enamorar i va amenaçar de suïcidar-se si no se li permetia de casar-se amb el filòsof.

Va morir molt vell i va ser enterrat a Beòcia. Va escriure almenys un llibre sobre temes de filosofia i algunes comèdies de caràcter filosòfic.[1]

Bibliografia complementària

[modifica]
  • Hi ha traducció catalana dels Fragments, testimonis i pseudoepígrafa de Crates i Hipàrquia a cura de Júlia Torres i Ramon Alcoberro. Salt, Edicions del Reremús, 2021.[2]

Referències

[modifica]
  1. Diògenes Laerci. «Vida de Crates». A: Vides i opinions de filòsofs eminents. 
  2. «Crates i Hipàrquia». Edicions del Reremús. [Consulta: 25 desembre 2021].
  3. Schwob, Marcel. Vides imaginàries. Barcelona: Edicions de 1984, 2001. ISBN 84-86540-84-4.