Vés al contingut

Juan Everardo Nithard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan Everardo Nithard, S.J.

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Johann Eberhard Neidhardt Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1607 Modifica el valor a Wikidata
Burg Falkenstein an der Ranna (Àustria) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1681 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
  Cardenal de l'Església Catòlica
En el càrrec des de 1672-1681
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBisbe de Viterbo
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióFederico Sforza Modifica el valor a Wikidata
Proclamació cardenalícia16 de maig de 1672
per Climent X
Participà en
2 agost 1676conclave de 1676 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Arquebisbe titular
16 novembre 1671 – 16 maig 1672
← Giacinto Subiani (en) TradueixCarlo Francesco Airoldi (en) Tradueix →
Cardenal prevere
24 agost 1671 – 1r febrer 1681
Preceptor Carles II de Castella
Inquisidor general d'Espanya
Privat
Modifica el valor a Wikidata

Juan Everardo Nithard,[1] conegut així a Espanya, de naixement, en alemany, Johann Eberhard Neidhardt (Falkenstein, Àustria, 8 de desembre de 1607 - Roma, Estats Pontificis, 1 de febrer de 1681) va ser un religiós austríac, membre de la Companyia de Jesús.

Membre d'una família catòlica del Tirol, ingressà als 21 anys a la Companyia de Jesús, estudien al Col·legi de Graz. Després va esdevenir preceptor dels fills de l'emperador Ferran III, va acabar com a acompanyant, en qualitat de confessor, de l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria a Madrid, en casar-se aquesta amb el seu tiet Felip IV de Castella.[1] Molt influïda per Nithard, va intentar introduir a aquest en el Consell de Govern del regne.[2] El consell de govern estava format per una sèrie de càrrecs concrets, la reina va esperar a la mort de l'inquisidor general, Diego de Arce y Reinoso, que va morir el mateix dia que Felip IV, i malgrat haver resultat escollit Pasqual d'Aragó, la reina va pressionar-lo perquè renunciés al càrrec i després, amb coneixement de què l'inquisidor general només podia ser espanyol, però la nacionalització només la podia autoritzar les Corts de Castella; abans de reunir-les, la reina havia contactat amb les vint-i-una ciutats que en formaven part i n'havia obtingut una resposta positiva, el 20 de setembre de 1667, Nithard era nacionalitzat, i dos dies després nomenat inquisidor general, obtenint una dispensa papal d'Alexandre VII, deslliurant-lo del vot jesuïta de no exercir càrrecs polítics.[3] A la mort del rei s'inicià la regència de la reina vídua durant la minoria de Carles II i, durant la seva primera etapa de regència, Tanmateix, això les accions de la reina van permetre a Nithard entrar en el consell de Regència i va arribar a actuar com un primer ministre, de facto com a privat de la reina.[2]

Durant la seva privança, va participar en 1667 en les negociacions del Tractat de Madrid, es va produir la Guerra de Devolució, que tingué com a conseqüència el Tractat d'Aquisgrà (1668), que va suposar la pèrdua d'algunes ciutats als Països Baixos Espanyols, però es va recuperar per a la monarquia el Franc Comtat i el mateix any es reconeixia oficialment la independència de Portugal.[2] En general, les seves polítiques van ser desencertades i van tenir l'oposició de la població, en són exemples les prohibicions de les curses de braus i les representacions teatrals,[1] però també dels regnes de la monarquia, Nithard va fer poc cas dels consells territorials i, a més, els seus èxits van ser escassos.[4] La seva condició d'estranger i de membre dels jesuïtes li van fer guanyar molts enemics a la cort, el seu major detractor va ser el fill bastard de Felip IV, Joan Josep d'Àustria, que havia estat allunyat expressament de Madrid pel possible temor que pogués arrabassar-li la corona al seu germanastre. Després de dues proves fallides que intentaren posar fi a la vida Nithard,[2] es va intentar fer arrestar a Joan Josep, però aquest va aconseguir refugiar-se a Catalunya.[5] El 1669 va dur a terme un cop d'Estat, conjuntament amb el partit contrari a Nithard, amb èxit va marxar sobre Madrid. La reina Maria Anna es va veure obligada a cedir i va destituir al jesuïta i el va fer fora de territori hispànic,[2] el va enviar Roma com a ambaixador extraordinari.[1] Allà va ser bisbe d'Agrigent i, posteriorment, Arquebisbe d'Edessa, essent nomenat cardenal l'any 1672 pel Papa Climent X.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Juan Everardo Nithard». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 García Bourrellier, Rocío «El ocaso de una dinastía». Muy Historia. G y J España Ediciones [Madrid], 9, 2007, pàg. 52-55. ISSN: 1885-5180.
  3. Martínez Peñas, 2007, p. 478-479.
  4. Martínez Peñas, 2007, p. 481.
  5. Martínez Peñas, 2007, p. 484.

Bibliografia

[modifica]


Precedit per:
Pasqual d'Aragó
Inquisidor General
Inquisidor General d'Espanya

1666-1669
Succeït per:
Diego Sarmiento de Valladares
Precedit per:
Ignazio d'Amico
Bisbe
Bisbe d'Agrigent

1669-1671
Succeït per:
Francesco Giuseppe Crespos de Escobar
Precedit per:
Giacinto di Subiano
Arquebisbe
Arquebisbe titular d'Edessa di Osroene

16 de novembre de 1671 - 8 d'agost de 1672
Succeït per:
Carlo Francesco Airoldi
Precedit per:
Francesco Nerli seniore
Cardenal
Cardenal prevere de San Bartolomeo all'Isola

8 d'agost de 1672 – 25 de setembre de 1679
Succeït per:
Giovanni Giacomo Cavallerini
Precedit per:
Alfonso Litta
Cardenal
Cardenal prevere de la Santa Creu de Jerusalem

25 de setembre de 1679 – 1 de febrer de 1681
Succeït per:
Decio Azzolini juniore