Vés al contingut

Setge d'Òtranto (1481)

Infotaula de conflicte militarSetge d'Òtranto (1481)
Guerres otomanes
Setge d'Òtranto (1481) (Mediterrani central)
Setge d'Òtranto (1481)
Setge d'Òtranto (1481)
Setge d'Òtranto (1481)
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Dataprimavera - 10 de setembre de 1481
Coordenades40° 06′ N, 18° 30′ E / 40.1°N,18.5°E / 40.1; 18.5
LlocÒtranto
ResultatVictòria regne de Nàpols
Bàndols
Regne de Nàpols Regne de Nàpols
Hongria Regne d'Hongria
Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants
Regne de Nàpols infant Alfons

El Setge d'Òtranto de l'any 1481 va ser la resposta de les tropes del Regne de Nàpols per a recuperar la ciutat i la fortalesa d'Òtranto, al sud d'Itàlia, que havia estat assetjada per les tropes otomanes i conquerida l'any 1480. Aquest nou setge de signe contrari va permetre recuperar la ciutat per al Regne de Nàpols.

Antecedents

[modifica]

El 1480, les forces de l'Imperi Otomà, sota les ordres de Mehmet II, assetjaren infructuosament Rodes[1] i ocuparen Òtranto i massacraren la majoria dels seus habitants, causant el pànic a Itàlia.[2]

El setge

[modifica]

Els napolitans, comandats per l'infant Alfons, duc de Calàbria, i fill de Ferran I de Nàpols establiren el setge per mar i terra, reforçant les fortificacions de Gallipoli, Bríndisi, Tàrent, Lecce, Nardò, Ugento, Castro, Alessano i San Cataldo, i durant les operacions va morir Giulio Antonio Acquaviva.[3] A petició del papa, Maties Corví va enviar al general Balázs Magyar, per recuperar la fortalesa. La fortalesa, equipada amb muralles medievals, rebé el bombardeig damb projectils incendiaris.[4] Amb la mort de Mehmet II, Sixt IV no va afluixar en els esforços de croada[5] que va caure el 10 de setembre de 1481.[4]

Conseqüències

[modifica]

L'infant Alfons a continuació va dirigir-se a Albània a donar suport a una revolta, però no va atacar el port d'Avlona i el Papa va acordar amb la República de Venècia treure Ferran del Regne de Nàpols.[2]

Referències

[modifica]
  1. Housley, Norman. Crusading and the Ottoman Threat, 1453-1505 (en anglès). Oxford University Press, 2012, p. 12. 
  2. 2,0 2,1 Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1990, p. 333. ISBN 0299107442. «Setton» 
  3. Fonseca, Cosimo Damiano; Sivo, Vito. Studi in onore di Giosuè Musca (en italià). Dedalo, 2000, p. 325. ISBN 8822040031. 
  4. 4,0 4,1 Purton, Peter Fraser. A History of the Late Medieval Siege, 1200-1500 (en anglès). Boydell & Brewer, 2010, p. 385. ISBN 1843834499. 
  5. Coxe, William. History of the House of Austria from Foundation of the Monarchy by Rhodolph of Hapsburgh to the Death of Leopold the Second: 1218 to 1792 (en anglès). Longman, Hurst, Rees, Orme, and Brown, 1820, p. 402.