Vés al contingut

suplicar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /su.pɫiˈka/
Occidental:  nord-occidental /su.pɫiˈka/
valencià /su.pɫiˈkaɾ/, /su.pɫiˈka/

Verb

[modifica]

suplicar trans.

  1. Demanar amb humilitat i submissió alguna cosa.

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: su·pli·car (3)
  • Heterograma de 8 lletres (acilprsu)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /su.pliˈkaɾ/
Americà: alt /s(u).pliˈkaɾ/, baix /su.pliˈkaɾ/

Verb

[modifica]

suplicar ‎(present suplico, passat supliqué, futur suplicaré)

  1. suplicar

Conjugació

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: su·pli·car (3)
  • Heterograma de 8 lletres (acilprsu)

Occità

[modifica]

Verb

[modifica]

suplicar

  1. suplicar

Derivats

[modifica]

Portuguès

[modifica]

Verb

[modifica]

suplicar

  1. suplicar