inflar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iɱˈfɫa/
Occidental:	nord-occidental /iɱˈfɫa/
	valencià /iɱˈfɫaɾ/, /iɱˈfɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: inflà
• Etimologia: Del llatí inflāre ‎(literalment «bufar a dins»), segle XIV.

inflar trans., pron. ‎(pronominal inflar-se)

1. Omplir de vent alguna cosa.
2. (per metonímia) Ensuperbir, exagerar.
3. (pronominal) Elevar-se alguna part del cos per ferida o cop, o per haver-hi acudit algun tumor.

Paradigmes de flexió: inflo, infla, inflem

• unflar

• altivar-se, enfaristolar-se, enorgullir-se, ensuperbir-se, envanir-se, presumir, ufanar-se
• augmentar, bufar-se, dilatar, engrandir, estufar-se
• exagerar

• botinflar-se
• desinflar
• inflador
• infladura
• inflament
• reinflar
• Relacionats: inflable, inflació

• Síl·labes: in·flar (2)
• Heterograma de 6 lletres (afilnr)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: inflar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɱˈflaɾ\

Americà: alt \iɱˈflaɾ\, baix \iŋˈflaɾ\, austral \iɱˈflaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí inflāre.

inflar trans., pron. ‎(pronominal inflarse, present inflo, passat inflé, futur inflaré)

1. inflar (amb aire o gas)
2. inflar (exagerar)

• hinchar (en general, amb qualsevol cosa)
• hinchar (exagerar)

• Síl·labes: in·flar (2)
• Heterograma de 6 lletres (afilnr)